CRÒNICA DE L’ETAPA DE DIA 16 D’AGOST DE 2008

Aquarel·la anònima d’un xinès amb una bicicleta.

EL MILLOR RETORN

L’etapa d’aquest dissabte s’escriu per capítols.

I. La competició. La ruta d’avui preveia tres colls de muntanya: es Tords, sa Gramola i sa Bastida. Tres ocasions per què n’Stephane retallés, d’un en un, tres punts a n’en Carlitos a la Challenge de Muntanya. Però avui la compareixença de ferrerets ha estat només de 12 individus i com que les regles diuen que hi ha d’haver un mínim de 13, no hi ha hagut competició. Una sort.

II. El paisatge. En no haver competició, tots hem pogut gaudir d’aspectes de la ruta que sovint no detectam. Per exemple, hem pujat sa Gramola xerrant, hem pogut llegir cartells de l’estil de “perros peligrosos sueltos” i hem vist un munt de barques clavades damunt la mar, a la recerca (i pesca) de raors. Com que a Estellencs no hem trobat lloc per berenar perquè els bars obrin tard o els que obrin prest encara no tenen pa, hem seguit fins a Banyalbufar. Per tant, més temps per contemplar la costa de la Serra de Tramuntana i paisatges tan espectacular com el de la torre des Verger o de ses Ànimes vigilant ciclistes, turistes i pescadors de raors.

III. El berenar. No podíem haver triat millor lloc per berenar. A Banyalbufar, a la terrassa del bar Bellavista. Com diu el seu nom, un mirador sobre la mar. Pa amb olis de disseny i un magnífic servei. Ens esperàvem un clau i hem tocat a 8,5 euros per cap; és a dir, vista la relació preu-qualitat, més que acceptable. Com que avui dos companys han volgut celebrar la seva festa, en David Mellado i en Carlos Mir han convidat a cava, bo i fresquet, i a tartes de poma, fruits secs i maduixes, totes elles casolanes i molt bones. En definitiva, un lloc recomanable. Per cert, molts d’anys David i Carlos.

IV. El vent. Amb panxes ben plenes i costa cap amunt, hem fet la pujada de sa Bastida tira-tira a excepció del Carlos Zubía, que se volia provar, i de n’Stephane, que no perdona res. A partir d’Esporles, com a motos a pesar del vent, que des de s’Esgleieta cap a Palma sempre l’hem tengut de cara.

V. Medalla d’or d’en Joan Llaneres. La jornada ciclista ha estat perfecte i molt més quan hem arribat a casa, cadascun a la seva, i ens hem trobat amb la notícia de que el porrerenc Joan Llaneres ha guanyat la medalla d’or de puntuació a Pequin i per això la imatge del xinès amb bicicleta que encapçala la crònica, per celebrar una nova medalla xinesa.